Manel Estiarte i Duocastella

Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, Bages, 1961) és un jugador retirat de waterpolo català. És el waterpolista més universal i és considerat com un dels millors de tots els temps. Actualment és el cap de relacions externes del FC Barcelona
Nascut a Manresa (el Bages) el 26 d'octubre de 1961. Va començar la seva trajectòria esportiva l'any 1975 al Club Natació Manresa. L'any 1977, amb 15 anys, fou el màxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecció espanyola absoluta. Amb la selecció estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent màxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olímpics). Amb només 19 anys va debutar a uns Jocs Olímpics a Moscou 1980 on fou màxim golejador. En total ha participat en sis Jocs: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difícil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols, aconseguint la medalla d'or als Jocs
L'any 1979 fitxà pel millor club estatal del moment, el Club Natació Barcelona. L'any 1985 marxa al waterpolo italià, el més competitiu i millor pagat del món. A Itàlia aconseguí un palmarès impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel Club Natació Catalunya amb intenció de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. L'any següent torna a Itàlia on romandrà fins el 1999 fitxant pel Club Natació Atlètic Barceloneta.
L'any 2000, després dels Jocs Olímpics, es retirà i passà a ser membre del Comitè Internacional Olímpic a la Comissió d'Esportistes Actius. L'any 2001 obtingué el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. A la temporada 2001-2002 és escollit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit millor jugador del món de l'any de waterpolo set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992).
L'any 2009 va publicar Todos mis hermanos, una autobiografia.
Trajectòria esportiva
• C.N. Manresa (1975 – 1979)
• C.N. Barcelona (1979 – 1985)
• Pallanuoto Pescara (1985 – 1989)
• Rari Nantes Savona ( 1989 – 1991)
• C.N. Catalunya (1991 – 1992)
• Pallanuoto Pescara (1992 - 1994)
• Volturno SC de Caserta (1994 - 1995)
• Pallanuoto Pescara (1995 - 1999)
• C.N. Atlètic-Barceloneta (1999 – 2000)
Palmarès
A nivell de club
• Copa d'Europa: 2 (1982, 1987)
• Recopa d'Europa: 3 (1992, 1993, 1994)
• Copa LEN: 1 (1996)
• Supercopa d'Europa: 4 (1982, 1988, 1992, 1993)
• Lliga espanyola: 5 (1980, 1981, 1982, 1983, 1992)
• Copa espanyola: 1 (1992)
• Lliga italiana: 4 (1987, 1991, 1997, 1998)
• Copa italiana: 5 (1986, 1989, 1990, 1991, 1998)
A nivell de selecció
• Medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996
• Medalla d'argent als Jocs Olímpics de Barcelona 1992
• Medalla d'or al Campionat del Món de Perth 1998
• Medalla d'argent al Campionat del Món de Perth 1991
• Medalla d'argent al Campionat del Món de Roma 1994
• Medalla d'argent al Campionat d'Europa d'Atenes 1991
• Medalla de bronze al Campionat d'Europa de Shefield 1993
• Medalla de bronze a la Copa del Món FINA 1985
• Medalla de bronze a la Copa del Món FINA 1991
• Medalla de bronze a la Copa del Món FINA 1999